D'ídols i antiídols

Hermann Maier, el gran esquiador austríac ha anunciat que ho deixa estar, que es retira. 'Herminnator' és, per molts, el millor esquiador de la història. Alguns citaran davant seu el mite Ingemar Stenmark, o el genial Bode Miller, o 'la Bomba' Alberto Tomba, o l'olímpic Kjetil Andre Aamodt, o l'innovador Pirmin Zurbriggen. Poden discutir en qualitat -tot i que és difícil- però Maier té un plus, alguna coseta més que la resta. 'Herminnator' neix als Jocs d'hivern de Nagano. En el descens protagonitza la 'caiguda del segle' volant per sobre les xarxes de protecció. Dies després va guanyar l'or en gegant i supergegant: http://www.youtube.com/watch?v=rbqTxlHR2P4. Aquells dies va néixer la llegenda. La consagració havia d'arribar en forma de proesa i esperit de superació. Al 2001 un accident en moto gairebé obliga a amputar-li una cama. 675 dies després va tornar. I va tornar a guanyar. Carreres i títols. 'Herminnator', l'ídol.


A l'altra banda del podi hi viuen els antiídols. Frank Vandenbroucke, VdB, un dels ciclistes amb més talent que he vist mai va morir dilluns "d'una embòlia". La noticia m'ha deixat tocat perquè deixa tocat el ciclisme. A VdB els belgues el veien com l'hereu de Merckxx. Però les drogues, les depressions, el dopatge i els problemes personals van guanyar el talent. Les anècdotes bestials que dibuixen el perfil de VdB queden tacades pels escàndols que l'han acabat convertint en l'antiídol. VdB va ser capaç de guanyar dos cops la París Niça, la Gante-Wevelgem, la Lieja-Bastogne-Lieja o dues etapes de perfil absolutament diferent a la Vuelta 1999. El seu mal cap va tallar-li les ales. Quan estava suspès va presentar-se a una cursa amb una llicència falsa a nom de Francesco Del Ponte (el seu nom en italià) i amb la foto de Tom Boonen. Lamentablement genial. Quan van trobar-li EPO, morfina i cloembuterol, va dir que era pel seu gos. Va disparar trets a l'aire en una discussió amb la seva dona. Va donar una taxa d'1'8 grams d'alcohol per litre en un control mentre conduïa. Va intentar suïcidar-se tres vegades.

Lieja-Bastogne-Lieja 1999. Bartoli havia guanyat els dos anys anteriors. Quan els perdiodistes italians pregunten a VdB pel favoritisme de Bartoli ell respon: "Que Bartoli està molt fort? Doncs ja sabeu qui quedarà segon". Després va anunciar en quin punt atacaria i, efectivament, just allà va atacar i va guanyar: http://www.youtube.com/watch?gl=ES&hl=es&v=aJintCgzG5o&feature=related

L'any passat VdB va presentar la seva autobiografia "Ik ben God niet" (No sóc Déu). SI ALGÚ EL TROBA EL PAGO A PREU D'OR! (en una edició que no sigui holandesa)