Fa unes quantes nits (de borratxera) amb el Costa ens vam picar que acabariem una Ironman l'any que ve. És un propòsit força agosarat per part meva. Per un tiu que a sobre fulmina els Ducados podriem estar parlant d'una gesta emocional. Però ja hi som de peus a la galleda. Des d'aquella desafortunada nit que som, vivim, actuem i fem exactament com si d'aquí a un any acabessim una Ironman. Que no ho complim? No passa res. Una mariscada pagada és la penyora. Però com tots sabem, per arribar a Ítaca, el que compta i t'enriqueix és el camí i no el final. O sigui, que amb Ítaca justifiquem la tonteria que ens fa entrenar cada dia, devorar converses cada nit, comprar revistes especialitzades cada setmana i seguir els passos d'autèntiques bèsties en la matèria imaginant-nos que un dia acabarem el que ells fan amb tanta aparent naturalitat. És per això, entre d'altres que ha nascut aquest blog. És per això, entre d'altres, que els que hi entreu llegireu temps, quilòmetres i pulsacions que sumen i sumen. I és per això, entre d'altres, que un dia d'aquests sentireu parlar del CUC... Ara que m'he justificat, puc descansar tranquil. I si algú s'hi apunta, ja sap on som.
Go, go, go...........!!!!!!!!
Pujada a Verbier, als Alps suïssos, durant el passat Tour de França.
Joan Antoni Flecha, escalfant abans de la crono d'Annecy. I si un dia guanya a Flandes? o a Roubaix?
Just després dels Camps Elisis. No comment. Livestrong!
Fins aquí el remember gràfic del Tour. Un altre dia més, i penjaré fotos de bicicletes...
Per cert, ahir 1 hora de gym i 1500 metres de swim. Avui, 72 kms. de bici.
No sé qui és més motivat, si tu o l'Uri.. jajaj
ResponEliminaEm passo un altre rato valee? que estic fent els deures de mates i tot allò dels bombons! :)
UN PETONÀS BROTHER, T'M!
Evidentment l'Isaac, no sé com ho dubtes això Ditis...
ResponElimina