Les hores i minuts que falten per la Marató. Per fer l'escalfament, per rodar una miqueta abans de sortir. Per comprovar si puc córrer. Avui, sessió contundent amb el fisio. El meu genoll semblava un camp de batalla i ell, el fisio, s'ho passava genial 'ametrallant-lo'. M'ha assegurat que podré córrer sense problemes. Jo, ara mateix, no ho veig tant clar. Les seves paraules, com sempre, m'han tranquilitzat. Però no al 100%. Seguiré reposant, i esperant, i comptant enrere...
Avui, medalla de plata del Kilian als Campionats del Món d'esquí de muntanya.
Tanca els ulls i escolta...
dimecres, 3 de març del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Està clar que no tens res de res. Bé, allò que tant agrada al del Madrid, sí. El maleit canguelo (canguelis)! Abans d'una prova important sempre fa mal tot. T'ho dic per experiència. Ara bé, les 2 darreres maratons de muntanya que he fet m'he despertat amb la perduda del Màrtox que m'esperava a baix...
ResponEliminaSort i no pateixis collons!
Tothom em diu que és la caqueta típica d'abans de la marató. Però a mi em fot un mal de Déu el genoll... Bé, us faré cas, tot sigui per no assemblar-me als del Madrid. Gràcies pels ànims, és el que em va millor ara. Espero passar la Marató i tornar-me a enganxar amb els Koales!
ResponEliminaMai dèbil i gasaquí!
ResponEliminaJo no estic ni millor ni pitjor, en tot cas estic desentrenat, gordito i fofito. Però la il·lusió de prendre la sortida ja no me la treu ningú... i fins que reventin les cames!