He patit, al final, però m'ho he passat molt bé durant gairebé tota la marató. Al final, hem acabat junts amb el Patxi gran. el que m'hagués fet més il·lusió és acabar junts els 4 que hem començat, el Costa, el Patxi, el meu germà i jo. Hem aguantat fins al quilòmetre 32 però llavors ens hem partit. Fins aquell moment hem rigut, hem tirat fotos mentre corriem, ens ho hem passat de cullons i l'hem fet petar amb l'Arcadi. Al final, 3h.56min. i una experiència més. Ja sóc marathonman!

3 CUCs i l'etíop blanc. La nostra arma secreta

El meu germà avançant Spiderman

Encarant la Gran Via
MOLTES FELICITATS! Som molts que des d'avui som Marathonmans!
ResponEliminaLleí
PD: per cert, és l'Spiderman i no el Batman ;)
Osti, tens raó amb l'Spiderman. Però no em deixava fer la broma de Gotham. Felicitats a tu pel temps! Espero que t'ho hagis passat tant bé com nosaltres. Tot i que amb el teu ritme crec que no has tingut temps de fer fotos... Això no ho faràs quan tinguis blog! Felicitats Pruni també! Sort dels ànims a Diagonal Mar.
ResponEliminaFelicitats !!!
ResponEliminaLa primera vegada de qualsevol cosa sempre es recorda, no ?
Bona cursa Isaac!
ResponEliminaLlàstima que només hagis patit al final ;)
Ara concentra't amb la bici i a fotre canya. Cuida els genolls i allunya't de l'asfalt fins aquelles triatlons bèsties q faràs.
Ps: a l'ADN dels del CUC posa muntanya, es veu per les samarretes i els pantalons, i no descarto que anéssiu amb vambes de trail...
Home Raul, els CUCs som, per sobre de tot, rurals. I també de muntanya. L'asfalt ens provoca al·lèrgia. Ja t'asseguro jo que si a Barcelona haguéssim xafat camins de terra i rocs, que pugen i baixen i amb merderades de vaca, els kenyans que van guanyar la Marató no ens haguessin vist passar.
ResponEliminaFelicitats ! M'ha semblat llegir algo de que us ho heu passat molt bé, o sigui la clau de l'èxit.
ResponElimina