Molt dur. Gairebé massa. Això és el que acaba de dir-me l'Isaac via telèfon. Avui els 70 primers km han estat llargs i durs, com 70 km pujant la Figuerassa i amb trams o on calia baixar de la bici. Sembla que la aventura del desert comença a pesar a les cames i a l'organisme. Els powerades que donen en cursa, junt amb el canvi d'aigües i les sals minerals han fet que la panxa de l'isaac s'hagi convertit en una hormigonera, provocant diarrees a tutti pleni. S'hi afegeix un dolor a l'esquena difícil de portar.
L'etapa d'avui, però ha estat preciosa. Una etapa marató on havies de dur a sobre les eines per reparar la bici en cas de punxada, l'aigua, el menjar... i el sac de dormir. Aquesta nit dormen a l'aire lliure fent vivac. A l'arribada, l'organització només garanteix 4 mangueres per a rentar-se una mica. La resta cal que cada ú ho portés a sobre.
Les vistes des de la plana muntanyosa es veu que són espectaculars, però també ho era el vent que se sentia mentre parlavem per telèfon, i a l'Isaac el preocupava em possible fred d'aquesta nit, i sobretot veure com es despertarà demà.
No l'he vist amb molta energia per afrontar l'etapa reina de demà de 135 km amb el màxim desnivell. Avui, ell i molts més han vist l'abandó molt aprop però han aguantat ferms fins a l'arribada, malgrat a l'arribada la imatge de molts bikers fós "dantesca".
Demà ja serà una altre història.
A descansar i intentar recuperar forces, si és possible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada