Si cregués en la reencarnació em demanaria néixer argentí i anar a un Mundial de futbol. Com a jugador, com a entrenador o com a aficionat. Tant li fot. Però és una experiència vital innegociable.
Amb un fred que pelava he entrat a l'espectacular Soccer City. M'he quedat embadalit repassant tots els detalls de l'estadi, les inacabables i irrepetibles pancartes argentines, la gegant bandera coreana, els ocurrents càntics de les "barras", els centenars de periodistes, l'insuportable soroll de les vuvuzeles, l'inesgotable alegria dels sudafricans, l'escalfament dels jugadors, fins que... se m'ha aturat el món. He vist aquella figura gairebe mística allà al mig. No em vull posar transcendental i parlar de cossos celestials però a aquell homenet -vist des d'allà dalt de la tribuna de premsa- se li nota una aura que l'acompanya per allà on es mou. Repeteixo, se m'ha aturat el món per uns instants, els que he estat seguint amb la mirada aquella figura allà al mig del camp. Per uns segons no he notat el fred, no he sentit les vuvuzeles, he restat sol a l'estadi. Tot en mi s'ha immovilitzat al voltant de Diego Armando Maradona.
El Soccer City, des de fora
El Soccer City des de dins La sortida al camp, el so real i ingovernable de les vuvuzeles i l'himne argentí
kms acumulats: 1465
Gran Maradona!
ResponEliminaSempre serà el millor en allò q foti. Els argentins els uneix aquest paio!
For-li Isaac
Molt bona feina Isaac, et seguim amb atenció.
ResponEliminaDisfruta. Una Abraçada!!
Joan