El tamany importa

(Dia 18 a Sudàfrica -buff!-. Veient passar les hores...)

Més que importar, sempre s'ha de tenir present el tamany del que ens envolta perquè ens condiciona. Possiblement a Sudàfrica els conceptes són semblants a d'altres llocs però no tenen res a veure amb els de casa nostra. I en aquest cas es tracta, únicament, d'adaptar-se al medi. El menjar, bé bàsic i elemental, et marca el model. Amb un plat i postres n'hi ha de sobres. I si no estàs plenament convençut, més val estalviar-se el cheesecake de mides mastodòntiques. La copeta de vi del dinar -d'altra banda, recomanable per a la salut- es transforma ràpidament en un perill que anima les sobretaules i que convida a escriure posts com el d'ara, sense res a dir. De fet, fa un parell de dies que em volten pel cap alguns temes sobre els quals escriure. Un és Vicente Del Bosque. L'altre, la meva relació amb blancs i negres. Els preparo i els presento.

Mentrestant em seguiré barallant amb les mides. He desistit ja de fer entendre als sudafricans el que és un tallat. Demano un cafè amb llet i el deixo a la meitat. Així he completat el dinar d'avui, al costat d'una postal romàntica. Dos sudafricans -blancs- a la taula del costat fent un coffee with milk i mirant el partit de rugbi entre els Springboks i Itàlia. Impactat per una escena tant dolça i idílica, abandono el local amb el descans del partit de rugbi. Jo tinc feina amb el Mundial. Els "Boks", per cert, guanyen fàcil i Morne Steyn domina tots els paràmetres: estadístiques i titulars.

Kms acumulats: 2560 kms.