Eureka!

(Dia 7 a Potch. Ha canviat el temps i fa molt més fred. He passat un dia i mig fora de casa per entrevistar Carles Puyol i Luis Suarez, l'uruguaià. I per estrènyer les relacions casserrenco-sudafricanes. En total, 750 kms amb aquella capsa de 'mistus' per carreteres infernals. L'altra opció era quedar-me a l'hotel)

La feina ben feta sí que té fronteres. En concret entre Potchefstroom i Kimberley algú va decidir fer dels despropòsits un joc real i un objectiu a llarg termini. Dels 375 quilòmetres que separen les dues ciutats, 250 o 280 estan en obres. Tant suplici al volant m'ha ajudat a resoldre dubtes. Per exemple, els radars a Sudàfrica són dels que t'agafen de cara o d'esquena? De cara. Avui n'he trincat dos. Del primer me n'he escapat pel rotllo que li he fotut al poli. Que si no has estat mai a Barcelona hi hauries d'anar, que si Messi, que si el Mundial, que si l'Uruguai i Espanya, que si el país està tant bé. Li he tret l'acreditació i tots els permisos internacionals que tenia a sobre. L'home m'ha deixat seguir gairebé demanant-me disculpes però no sé si d'aquí uns dies m'arribarà un regalet. 20 minuts després he repetit tot i que hi havia cua i han parat els tres de davant meu. Un altre cop salvat pels pèls. Vull pensar que és el premi a l'esforç fet. Perquè tants quilòmetres per aconseguir una entrevista i poca cosa més alguna recompensa es mereixen.

Tot i així, seria injust reduïr-ho tot a la feina. A Kimberley m'he endinsat en l'apassionant món dels diamants. Mai abans m'havien atret però avui he descobert una nova afició. Kimberley és "la ciutat dels diamants" i té una història minera apassionant. Ho he entès després de la visita al "Mine museum" i al "The Big Hole". Al 1866 es va descobrir el primer diamant a Sudàfrica, "l'Eureka". Al seu costat han aparegut l'Excelsior, el Tiffany, el Centenary o el The Premier Rose. Dels diamants tacats de sang ja en parlarem un altre dia. Deixeu que confirmi que això dels diamants realment m'apassiona. Però Kimberley no només té això, sinó que amaga una apassionant i gairebé secreta relació casserrenco-sudafricana. Com que m'he llevat exageradament d'hora (a les 8 del matí ja feia cua al Mine Museum) he aprofitat per saludar en Tara, el pare d'en Louis, un casserrenc d'adopció. La xerrada ha estat curta i és que em moria de ganes de tornar a trepitjar els 250 quilòmetres d'obres. I la policia m'esperava i en aquests casos és qüestió de no fer tard...

Jo i el Big Hole. O millor, "The Big Hole", jo i el meu vertigen

Això, l'explicació...

Amb el Tara. Gràcies Louis i Mercè!

Quilòmetres acumulats: 1185