No és cap crit de guerra ni un ritus tribal. Siphiwe Tshabalala és migcampista esquerrà, juga al Kaizer Chiefs i ha marcat el primer gol del Mundial de Sudàfrica. De fet, el país sencer ha somiat durant molts minuts amb la victòria. Al final, Sudàfrica 1 - Mèxic 1. Tant se val, ha estat un lleugeríssim parèntesis en la festa permanent en la que s'han instal·lat els sudafricans. Tot el dia ballen i celebren la vida. És la sensació que em deixen constantment. La inauguració i el partit els he seguit en un bar. M'agrada fer les coses d'aquesta manera perquè em sento un més i ningú em parla de manera diferent pel fet de ser un blanc entre negres o un periodista entre gent que no ho és. I així visc cada situació en essència, en puresa. Tot ha estat molt emotiu, tremendament emotiu.
L'arribada de l'expedició espanyola aquest migdia bàsicament m'ha suposat dues coses: molta feina i que he deixat de ser el nen mimat de l'hotel. Ah, i una altra. A la recepció que els han fet (espero penjar alguns vídeos) em mirava Sergio Ramos i no em podia treure del cap la imatge del Crackòvia. Fins i tot se m'ha escapat una miqueta un riure sorollós i que crec que ha molestat els incrèduls periodistes que tenia al costat.
Allà, a l'entrada de l'Sports Village, on es concentren els espanyols, hi resa aquesta frase que va dir algú que no recordo: "Tots els homes moren, només alguns viuen". El que us deia, això és Àfrica.
Iniesteeeee! Alegra la cara!
Apartaments dels jugadors espanyols a l'Sports Village
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada