La muntanya i jo

Hi ha gent que diu que no pot viure sense la muntanya. D'altres, que no poden viure a la muntanya. Jo seria més aviat del primer grup. Sincerament, crec que necessito la muntanya però tampoc sé com reaccionaria sense tenir-la a prop. El que tinc clar és que la meva vida seria diferent. I per tant, sense la muntanya jo també seria diferent. Dos exemples. D'ahir i d'avui.

Per tutatis! Estan ben tocats del bolet!

Ahir va tocar diana més aviat d'hora. Vam anar a buscar bolets i tinc la sort de tenir un amic que en això és un mestre. Ets gran Pierluigi! Mireu quin goig fan les cistelles.

Sent sincers, jo sóc el que en vaig collir menys quilos...

Avui, no tant d'hora, un altre cop cap a la muntanya. Ha estat un matí de semientrenament i de semiinspecció. He anat a córrer una horeta per Coll de Pal en direcció al Refugi de Rebost. M'ha servit d'entrenament a 2.000 metres d'altura! Però també per xafardejar una miqueta el que viuran els afortunats que aquest cap de setmana correran els "Cavalls del Vent" en format cursa: http://www.naturetrails.es/index.html

Des de Coll de Pal. Quin vent, quin fred! I al fons, al fons, el Pedraforca...

En total, dos dies per la muntanya gaudint com un nen petit. Moltes hores de caminada, alguns quilòmetres per sumar i uns quants glòbuls vermells més. Definitivament, crec que necessito la muntanya. El meu constipat no sé si opina el mateix...