Tanca els ulls i escolta...

diumenge, 4 de juliol del 2010

Viatge a la fi del món

(Sudàfrica no és perillosa. O potser sí, hi ha racons que t'hipnotitzen i t'atrapen per sempre. Ciutat del Cap n'és un d'ells. A l'hotel, després del primer dia gairebé lliure. Un luxe i una recomanació)

Ni sóc Jules Verne ni Nostradamus. Ni tampoc he viatjat en Concorde. "El viatge a la fi del món" o l'excursió imborrable al Cap de Bona Esperança. Sempre recordaré quan ens hem enfilat al Cap imaginant que veiem passar Vasco de Gama i els seus mariners a pocs metres. A la nostra esquerra, l'oceà Índic, a la dreta, l'Atlàntic, xocant i barrejant-se i fusionant-se en un sol color davant nostre. Ha estat una emoció màxima. El silenci màgic del moment el trencava constantment la violència de les onades. Una banda sonora perfecta. D'atrezzo, un dia de regal, sol i temperatures més pròpies de l'estiu mediterrani. La definició del moment me l'ha donat en Zatjie, el taxista d'aquests dies: "I know what you're feeling". La múltiple flora i fauna ha adornat un dia genial compartit amb els alemanys que visitaven eufòrics el raconet de món. Els hem animat i els hem desitjat sort.

Aquest punta de l'Àfrica té secrets amagats. No són ben bé secrets perquè aquí bé prou que en parlen. Però l'Àfrica és maltractada per tots. Ens hem rebel·lat contra l'avís del perill constant que suposava cobrir aquest Mundial. Vam marxar amb aquesta amenaça a la maleta però l'hem llançat al mar. I sort! Ciutat del Cap és una ciutat encisadora, amb màgia nocturna, un clima familiar i quilòmetres quadrats per passejar i observar. Molt a prop, el Cap de Bona Esperança. Allà on s'acaba el continent, on els mariners han de girar, un Parc Natural a tocar de la ciutat i amb milers d'espècies per gastar fotografies i records. Com a poeta aficionat us puc assegurar que allà cada clucada d'ulls és una postal. Aneu-hi.

A més, tornant us podreu aturar a Fish Hoek, veure com pesquen, com obren el peix, el passen per la cuina i vosaltres, asseguts a primera fila amb vistes al mar, us el mengeu, regat amb un vi blanc fresquet i deliciós -posem un Brampton Sauvignon sudafricà del 2009. El sol us picarà al clatell i sabreu, satisfets, que encara podeu visitar les vinyes d'Stellenbosch, trepitjar la presó de Robben Island, enfilar-vos al Table Mountain, consumir per Long Street...

Com Vasco da Gama
Enmig de dos oceans
L'infinit
Perill, "baboons!". S'enfilen als cotxes i obren les portes per robar les bosses!
Pingüins. És època d'ous a la platja...
Ensinistrades, són l'atracció al port
Les restes del dinar...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada