No negaré que aquests dies he pensat molt. He donat voltes. He buscat sortides i m'he aturat per tornar a arrencar, a poc a poc. Quan vius una situació així de relativament a prop et qüestiones cada pas que fas, valores els petits plaers de la vida i les punxes que et trobes en el camí. Fa mandra tornar a pensar en sortir a córrer, entrenar una miqueta, suar, agafar la bicicleta, mirar rutes, enfilar la muntanya, pujar-la i baixar-la. Però som així, ens estimem l'esport. Practicar-lo, mirar-lo, parlar-ne... El passat és per recordar-lo i aprendre'n. No per lamentar-lo. El present és per viure'l. I ara toca això.
A la feina em van caure a les mans un parell de fotos de l'etapa de diumenge al Giro. Passió per l'esport al Monte Zoncolan.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada