Com va dir ahir l'isaac per la radio al programa del club de la mitjanit.
Ja és curiós que al mig del desert punxis la roda del davant, i després la del darrera. Ja és curiós, que al mig del desert, un camió et passi per sobre la bici i no puguis continuar al quedar-te sense bici. I ja és curiós al mig del desert, que punxis les dues rodes, i just en aquell moment abandoni algú, que molt amablement et cedeix les dues rodes, però que un cop muntades, no s'acomplen els frens.
Per sort, res de tot això li ha passat a l'Isaac que es manté en cursa.
(avui l'he notat realment molt cansat, veurem que passa demà... com a mínim la organització et permet un abandó per a continuar en cursa. És a dir, pots abandonar una etapa, que et porten fins l'arribada i pots prendre la sortida de nou l'endemà. Comptant que queden dues etapes, si demà abandonés, encara podria acabar la cursa, al quedar tan sols l'etapa de demà i la de demà passat).
Tanca els ulls i escolta...
dimecres, 5 de maig del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Que no pensi en abandonar ni una etapa!
ResponEliminaCal patir una mica més. Al final tindrà aquella sensació dolça que no va ser tan dur, però això passa una setmana després quan no et fa mal res...
Ànims Isaac!!!