(Dia 14 des de Potch. Efectivament, canvi de plans per reorientar aquests pròxims dies que aniran carregadets de feina i quilòmetres)
És el capítol esperat per tots malgrat que no donaré noms. Avui estan eufòrics. Es nota amb les cares i les rialles al hall de l'hotel. La cagadeta i l'emprenyamenta de fa uns dies ja no existeix. En línies generals -com en tot hi ha excepcions- em cauen bé i són força graciosos. No patiu per la meva Síndrome d'Estocolm, ni rastre, i tornaré tant pur o més com quan vaig marxar. Per posar-los sobre un paper en termes genèrics us demanaria que us imagineu els vostres viatges per l'estranger. Segur que en un moment o altre us heu topat amb espanyols. Són fàcilment reconeixibles pel soroll que fan quan pretenen parlar, pel poc sentit del ridícul i per la vergonya aliena que provoquen. Qui no ha passejat per una gran ciutat europea o mundial i ha sentit un grup darrere seu que ve cridant, que parla en castellà faltant al respecte als comerciants locals que no els entenen o que vesteixen la samarreta del toro amb algun lema ridícul. Aquests són els que es veuen però lògicament n'hi ha molts d'altres de més discrets i educats. La majoria, com a tot arreu, són bones persones. Doncs si en feu un extracte tindreu la composició social de la caverna mediàtica. I evindentment, quan s'ajunten, són capaços del millor i del pitjor.
Divendres van celebrar un sopar i se'n van ajuntar uns 40 en un restaurant de Potch. L'escena de la foto de grup que van voler fer després va ser escandalosa. Van estar 25 minuts cridant al mig del restaurant, enfilant-se a les cadires, agafant les cuineres perquè es fessin la foto amb ells i cantant el "A por ellos" com el nostre "Lluííííííís". Divertit vist des de fora. Vergonyós des de dins. Però mantenint l'alegria tot i la primera derrota al Mundial de "la Roja" -llavors només havien jugat contra Suïssa. Obviaré detalls de com va acabar la nit. Jo em vaig retirar a una hora prudent. Les ulleres de sol l'endemà al matí delatava la majoria. Insisteixo, em sento diferent a ells però són divertits. I tot i que no hi ha manera que entenguin que no em sento espanyol i que no trempi amb "la Roja", igual repeteixo una altra nit.
PD1: Encara no tinc cap foto amb Carbonero. De fet, he coincidit més amb el seu nòvio que amb ella.
Kms acumulats: 1885 kms.
Tanca els ulls i escolta...
dimarts, 22 de juny del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Uiiii! No has coincidit amb la Carbonero? Com es nota que estas "casat"!! Pero si vas coincidir amb el J.J. Santos entre altres...
ResponEliminaVa, ja queda menys per una bona bufetada entre amics ... em sembla que hi ha un caleixo esperant!
Et donu la rao, sempre que he viatjat els espanyols son els que es deixen veure mes, i si! A vegades fan força riure...
Sort Isaac!
Murgui
P.D. Tot i aixo no et salves, no volem una foto, sino que els reis arribin 1/2 any abans .... volem el tanga!!!
Déu ni do la petacada de km's que estàs parint... i Déu ni do amb la caberna. Són ells i són així. Els demés entenen que un no se senti espanyol, ho he pogut comprovar arreu, però ells segueixen sent els que miren per sobre l'ombro i arrufen el nas. I per sort, no són una majoria... per això criden i es volen fer notar. Per sort, la majoria són d'un altre patró que entenen que siguem catalans, i que sàpiguem una llengua més que ells, i que això, lluny de fer-nos separatistes, ens fa més cultes i més persones.
ResponEliminaI sí, em sumo al Murgui per la Plataforma Pro Tanga Carbonero... un TIU COM TU, D'UNA COMARCA QUE ES VA AIXECAR AMB LA MINERIA DEL CARBÓ.... I ARA ENS FARAS AQUEST LLEIG?
Són uns capullos i més capaços del pitjor que del millor. Però ens han acompanyat en moltes hores de ràdio nocturna (jo a la nit ràdio en espanyol) i els tenim una mica d'estima.
ResponEliminaM'agradaria que els andins del país allargat els donessin el que es mereixen. No ens respecten políticament i tenen el cap quadrat. No fan cap esforç per entendre'ns. Però la culpa és nostra per fer-los el joc votant-los a les nacionals i a les estatals. Però bé, no cal barrejar-ho tot.
Molt bo el clixé dels espanyols a l'estranger. Brutal!
Porta el tanga de qualsevol aficionada de les que surten al diari. Jo crec que estarà igual de sucós que el de la Sareta :)