El dia ha començat tal com acabarà, amb el dipòsit del cotxe buit. Entre l'inici i el final, una acorralament en una gasolinera de 4 tius simpatiquíssims demanant-me propina per deixar-me els vidres impecables. Amb l'equivalent a dos euros a repartir gairebé em fan petons. El primer objectiu d'avui ha fallat: Touré Yayá, malgrat arribar a estar a l'hotel de la concentració ivoriana. Com no m'ha atès, si era l'únic blanc entre negres! Almenys per eliminació em tocava una entrevista. Dir que els ivorians m'han donat pel qual seria temptar la sort. Què hi farem, ho he matat amb una entrevisteta amb Cyril Domoraud -experico-...
L'excursió matinal a Vanderbijlpark m'ha regalat records rurals perquè el trajecte s'allunyava de les grans ciutats. A l'agafar el trencant de sobte un gran cartell: "Pothole! Next 25 kms". He pensat: "què deu ser això dels 'Pothole'? Ja ho tinc, algun animalet propi de la zona! Encara em divertiré...". Els quilòmetres passaven i els 'Potholes' amb dues o quatre potes no apareixien. Això sí, el cotxe patia amb forats i més forats en una carretera lamentable. Girava a dreta i esquerra per evitar-los mentre desviava la vista cap als camps dels dos costats per ensumar el rastre d'algun 'Pothole'. El patiment al volant l'apaivagava amb la sensació de recórrer carreteres berguedanes i amunt, amb aquell asfalt rugós i sense línies marcades. "I els 'Potholes'? Res, ni rastre". Al final he vist una frenada llarguíssima i una gran taca de sang a terra sense cap cos al costat. "Mira!, un 'Pothole' mort. El devien atropellar ahir...". El calvari al volant s'ha acabat a l'arribar a l'escandalosament luxosa urbanització on hi ha els ivorians concentrats.
Mentre esperava he recordat el tortuós trajecte per zona rural: algunes granges separades per grans extensions de terreny, la Terra oberta per tots costats com a resultat de l'activitat minera que marca el país i focs, molts focs controlats que cremen metres i metres quadrats d'herba seca als vorals de la carretera. El meu germà, que d'això hi entén, diu que van molt més avançats que nosaltres en qüestió de prevenció d'incendis. Ah, tant jo com el cotxe recordarem per uns dies aquesta carretera rural foradada per totes bandes. Dels 'Potholes? però, ni rastre...

Kms acumulats: 2055
Bones!!
ResponEliminaNo pares , he? Ja saps que m'en deus una, a veure si espavilem...jejeje
Vagi bé i continua informant!!
VOLEM EL TANGA DE LA SARA CARBONERO FIRMAT!!!!
Records de Casserres
Brutal això del pothole! A mi m'ha ajudat el google. Sensacional.
ResponEliminaNo paris crack!
No t'ho podràs creure. Jo, una persona que quan li fan llegir un llibre a l'institut es queixa perquè té mandra de llegir-se'l i que la lectura no és el meu hobby preferit que en diguem, m'he llegit tot el que has escrit al blog! Avui la nit m'estic trestocant i m'ho estic llegint tot!
ResponEliminaA més a més, també t'escric perquè he llegit que els missatges que et deixaven t'anaven bé per no sentir-te sol i clar, he pensat, anima'l tu també!
La idea principal era dir-te que per molt que quan estiguis aquí casa tocant-me els collons i empipant-me en tot moment i jo em queixi, ara també et trobo a faltar i ja tinc ganes de que tornis per poder-te fer una abraçada molt gran i que tu m'apretis fins a petar-me tots els ossos de l'esquena, jeej
Va germanet, disfruta dels dies que et queden!
P.D. 1: Uri, no et posis gelós que a tu també t'estimo molt! jeje
P.D.2: La Rosa és la jefa eh! jaja, no sé si ja t'ho ha explicat!
UN PETÓ MOLT GRAN, T'ESTIMO!
ajajajajj TITIS...fas morir de riure.....què pesat que és quant és aquí ..i com es troba a faltar perquè ens foti nosa.....
ResponEliminaPetonetssssssssssss
rous
Sort que tu m'entens Rosa... perq passes pel mateix que jo. jajaja
ResponEliminaSi t'he d'ajudar amb algo digam-ho!!!!!
Un petó cunyaaaaaaaa!