Xxxxt! silenci, parla el cos...

(Són tres quarts de 3 de la matinada i acabo d'arribar a l'hotel. Em menjo un kit kat per sopar alguna cosa. Aquesta és una conversa íntima amb el meu cos)

Avui ha estat un dia dur que es suma a l'acumulat d'ahir (fins molt tard, per cert). La jornada ha començat a les 10 del matí i encara no s'ha acabat. He de gravar tres peces per demà al matí i enviar-les i encara em queden uns talls per editar i passar-los a la redacció. Tot ha començat a mig gas però sense premi a la gran Jo'burg en un dia agradable i menys fred que els anteriors. Decidits a visitar la concentració de Sèrbia aprofitant la press conference que tenien anunciada. A l'hotel dels serbis -perdó, territori sèrbi tal com mostren tots els detalls de benvinguda- esperavem que sonés la flauta i poder entrevistar Radomir Antic. Hem marxat amb uns tallets de Kolarov que algun dia faran feina. De seguida dinar i trasllat amb taxi -perdó, aventura- fins l'Ellis Park. Mai havia estat tant temps dins un taxi i amb la desagradable sensació de no saber quan en sortiràs. Hi he fet la migdiada, he rebut trucades, he tancat temes de la feina, he discutit amb el Padilla i he tingut encara molt temps per avorrir-me. Al final, i amb el temps corrent enrere i penjant sobre el cap, hem entrat al media center de l'estadi. Un entrepà a les 7 de la tarda ha acabat sent un inesperat i indesitjat sopar. Fins aquest kit kat a l'habitació de l'hotel moltes hores després i amb 155 quilòmetres més al contador de la capseta amb rodes de color vermell que em porta aquests dies. Tot això de nit, sol i per carreteres de dubtosa credibilitat.

No em queixo, només parlo amb el meu cos. Sé que sóc un privilegiat enorme per viure el que estic vivint. En sóc conscient perquè així ho sento, de debò. I també perquè molts de vosaltres m'ho recordeu. Estic vivint aquesta aventura al 100% i no perdona ni un segon. Els vostres missatges m'ajuden posar-me a lloc i a recuperar la perspectiva. I a animar-me i no sentir-me sol. Us agraeixo els sms, comentaris al blog, trucades... Van molt bé.

I a tot això què respon el cos? Que té la sensació de trobar paral·lelismes amb proves com la Marató o la Titan Desert quan gaudia de cada metre superat i assaboria l'experiència de cada minut. Però també s'ha de saber llegir que això és molt llarg i que cal regular.

Crec que li estic dient al cos que dìbuixo un canvi de plans per demà. Us mantindré informats. I us guardo un post per parlar de la "caverna mediàtica".