Sushi, Feyenoord i Ochoa de Olza

(A l'hotel, sortint d'un dels millors sopars dels últims mesos. 3 ampolles de vi entre cinc, menjar japonès i una companyia excel·lent. Gairebé l'últim sopar... a Potch. Sou uns morbosos, us encanta que em fiqui amb Espanya!)

A la meva dreta, en Toru, un periodista japonès que està al Mundial per seguir Joan Capdevila. Davant seu, l'Adrià, un company d'ONA Catalana. Al seu costat, en Jasper, un fotògraf holandès que, tot i que viu a Madrid i que segueix la selecció espanyola, vol que el Mundial el guanyi Holanda -com jo. Més a la dreta, en Dani Ochoa de Olza, un altre fotògraf, apassionat dels viatges i apàtrida. El següent, completant la volta, sóc jo.

Començo pel final perquè me'n moro de ganes. En Dani ha estat l'últim a afegir-se a un sopar que haviem començat tres. No ens coneixiem de res. M'explica que treballa a AP, que viu a Madrid però és de Pamplona. Parlem de Pamplona. Que és un malalt dels viatges i que ha estat a Mèxic o Sarajevo. Parlem dels Balcans. És un malalt de la bici i té una single speed. Parlem de b/vicis. Diu que ell s'ha quedat la samarreta de la selecció espanyola que ens regalen -jo no l'he demanat, perquè?- i que ell no la vol ni la pot regalar a ningú, però que la subastarà per la Fundació. Parlem de la Fundació. Aquest tiu és el germà d'Iñaki Ochoa de Olza! Em quedo de pedra i parlem del seu germà, de l'alpinisme. M'explica que és patós a la muntanya tot i que el seu pare els va ensenyar a estimar-la i el seu germà se l'emportava a escalar. Em truquen de la ràdio i deixem converses pendents. I també una excursió a Irati, al nord de Nafarroa. I contactes amb la Fundació per promoure xerrades i videos.

Abans que ell he rigut amb en Jasper i el seu humor holandès. Viu a Madrid però li encantaria estar-se a Barcelona. Aquests dies disfruta encabritant el personal espanyol. Compartim visió. Diu que els periodistes espanyols són més aficionats que no pas periodistes. M'explica que Roberto Gómez -diari Marca- es va enfadar amb ell l'altre dia. Pugen a l'autobús de premsa i Gómez posa música espanyola. En Jasper se li acosta -i amb aquell accent tipus Cruyff- li pregunta si té música de després de la II Guerra Mundial. S'acaba la festa perquè, segons Gómez, "el holandés se ha mosqueado con la música". El felicito perquè té un castellà gairebé perfecte tot i que fa només 6 anys que viu a Madrid. Ah, té un defecte, és del Feyenoord.

Tot però, havia començat amb un sopar de tres. L'Adrià, jo i en Toru, un periodista japonès que viu a Alcalà de Henares -m'ho explica ell, no Almodóvar. En Toru s'ha fet amic de Joan Capdevila i fa anys que el segueix. De fet, m'explica que Capdevila és el segon jugador espanyol més popular i estimat al Japó -el primer és Cesc i el tercer Torres. Com que hem sopat en un restaurant japonès a Potchefstroom, en Toru demana per tots. Ens explica que Sushi vol dir una cosa semblant a "festa" i que, tradicionalment, al Japó només en menjaven en dies especials. Amb la globalització, tot s'arregla o tot s'espatlla. Ara poden menjar sushi cada dia perquè els xinesos han obert restaurants "japonesos" per totes bandes. Però segueixen reservant-lo pels moments assenyalats. Els dies de cada dia mengen pasta i pizza.

http://www.soshimalaya.org/
http://www.sagaeditorial.com/asia.html

Kms acumulats: 4.290 kms per carretera (conduïnt) i 2.000 kms. per aire.