I això es nota. L'expectació ha crescut molt. L'ambient universitari de Potch ha donat pas a una invasió de banderes i càntics espanyols. Ara, aquesta marea s'ha traslladat 130 quilòmetres al nordest, a Jo'burg. Jo ja fa dies que vaig amb els mateixos mitjons, uns de taronges que tenia al fons de la bossa. Sacrifico la comoditat dels meus peus i la dels que m'envolten per un bon resultat a la final.
Pel que veig, com més dies passen més de si dónen els àpats. Ahir, sopar a la taula del costat de José Antonio Camacho i de Fernando Hierro. "No sabe como jodenno...". La sortideta nocturna va confirmar que ja fa massa dies que alguns estan lluny de casa. Nit de glaçons, whiskys dobles, visions també dobles i fotos compromeses. Pel que recordo... I, una nit més, sense topar-me amb Carbonero. Crec que li ha arribat el rumor que corre algun casserrenc per les nits de Potch, s'ha acollonit i es queda tancada a l'hotel.
Amb tots els racons bonics que té Sudàfrica i jo gasto un dia més tancat en un media center -el del Soccer City- esperant rodes de premsa i entrenaments. Amb sobredosis de cafeïna, un ull posat al Tour, treballant a estones, escoltant música catalana i amb els pensaments posats en el meu país, que avui està en moviment.
Roda de premsa de Busquets i Marchena, l'última dels espanyols a Potch. La sala, a reventar.kms acumulats: 4.425 kms per terra i 2.000 per aire.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada