Tanca els ulls i escolta...

dimecres, 7 de juliol del 2010

Bye Cape Town

(Dia de ressaca per uruguaians i holandesos. Més son acumulada. I més fred quan llegeixo diaris catalans i surto al carrer. Gate 7C. Domestic Flights. Cape Town International Airport. En una altra terminal esperant un altre avió. I envoltat d'uruguaians i holandesos/es...)

No tinc molt clar això de "Bye Cape Town". M'han quedat moltes ganes de tornar i moltes visites pendents. Cape Town m'ha enamorat. Diuen que no és Àfrica però sí que és Àfrica. És difícil establir enllaços visuals amb, per exemple, Johannesburg, Pretòria o Bloemfontein. O qualsevol dels racons rurals del nord del país. No he vist granges, no he vist la terra oberta per la mineria. És cert que semblen dos països diferents. O dos continents diferents! Pel que veig, Sudàfrica és un país tremendament ric. Johannesburg és un món apart per les seves dimensions mastodòntiques. "I'm afraid of Joburg. Everybody drives so fast!", em deia aquest matí un taxista negre -també m'ha dit que al nord són més racistes però no ho puc afirmar. És cert, Joburg és una ciutat que engoleix tot el que se li posa per davant. Però amaga racons per descobrir. Cape Town és una altra història. No és un gegant però en canvi és plena de vida, no dorm i al revés que Joburg, és la ciutat la que s'amaga darrere els racons. Descobrir-la és un repte i un joc constant. I cada segon de descans, per dormir, per ordenar-te, sembla tirat a les escombraries.

Però Cape Town també és Àfrica. Primer de tot per la seva gent. Més tranquil·la però igualment alegre i generosa. Cape Town també és paisatgísticament salvatge. Table Mountain o el Cap de Bona Esperança, o Stellenbosch i les seves vinyes, o el mar ple de vida i d'històries o la riquesa natural i animal. Sudàfrica no es resumeix en dos països dins d'un mateix, i em queda la sensació que és inútil fer una llista de referències. És tant gran, tant rica, un descobriment constant. Jo, pel cansament, ja he perdut la capacitat d'absorció. Necessito un 'reset' per tornar a començar. I és que si a tot això hi sumem viure un Mundial...

Camí de Bloemfontein. I després a Potchefstroom. I després a Johannesburg. Una setmana encara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada